4.01.09
El passat 2 de gener vaig aprofitar una eixida amb la família i uns amics per a dur-los a realitzar el recorregut fins al far de l’Albir, en el municipi d’Alfàs del Pi. Començarem a les 10 d'un matí en el qual a la bona temperatura se sumava un tebi sol, era curiós que els núvols volien apoderar-se del dia i s'agarraven amarrats als cims dels muntanyes. El mar estava llis com un plat i la visibilitat era molt bona.
En els primers trams del recorregut en l'ombria ocupada per una preciosa pineda s'escoltaven els gafarróns (Serinus serinus), les senyoretes (Aegithalos caudatus) i alguna busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) . Passat el túnel sobre la punta de l’Esparralló que dóna vista al far un còlbit negre (Oenanthe leucura) prenia el sol a la part alta d'una roca. Uns metres més i d'entre unes garroferes es va alçar una femella d’esparver (Accipiter nisus) per a allunyar-se de la nostra presència donant la volta al Morro de la Llisseta mentre els corbs (Corvus corax) clacaven des de l'alt.
De seguida arribarem a la magnifica talaia que és aquest far, des de l'alt s’albira tota la badia, primer la costa de Alfàs del Pi, després la bigarrada Altea, l’illeta de l’Olla i el port de Campomanes acabant en Calp i el Penyal d’Ifach.
En els extrems de la badia dues piscifactories, una al costat de Campomanes i una altra molt prop de l’Albir. Sobre les gàbies arrodonides de la piscifactoria més propera alguna corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i algun gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis). Mentre les nostres filles juguen en el far, desplegue el telescopi i lluny, al mar, just enfront de les antenes del repetidor cim d'aquests paratges amb 435 metres d'altitud que es despeña en un vertiginós penya-segat al mar, observe una enorme bassa de baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) que superen el miler d'exemplars.
El far s'alça 95 metres sobre el mar i quan intente començar a contar les baldrigues desistisc per que un enorme bàndol de 150 corbes marines grosses passa per sota de nosaltres volant en formació de punta de fletxa.
Les meues filles s'han quedat sense veure els freqüents dofins mulars (Delphinus delphis) que poblen aquestes riques aigües però s'obliden prompte pintant-se el rostre com els indis amb el ocre de les mines abandonades que visitem un poc més tard.
Penyal d'Ifac
Després de dinar un arròs a Calp i d'una visita a la llotja del peix ens sorprèn l'enorme quantitat de gavinots (Larus michahellis) que hi ha al port, en els edificis i en l'imponent Penyal d’Ifac amb les seus 322 metres d'altitud. Pense el difícil que ho tindran els companys que treballen aquesta zona durant el pròxim cens d'aus marines hivernants per a calcular el nombre de gavinots que es refugien ací.
Missatge de Rafa Muñoz, FORUM SVO Aus.
Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO.
No hay comentarios:
Publicar un comentario